Entrem en la casa-estudi del pintor Pinazo


Ignacio_Pinazo_Camarlench_Autorretrato

Aquest curs estem passejant pels escenaris de la vida d’Ignacio Pinazo (1849-1916) a València i a Godella, de la mà d’especialistes d’excepció. Aprenem així sobre la vida del genial pintor i sobre la València d’entre segles, un dels períodes més fecunds i apassionants de l’art espanyol i sobretot valencià. Els centres de la UP de Malvarrosa, Benicalap, Ciutat Vella, Benimàmet i Morvedre ja han recorregut la ruta guiada interactiva, que inclou algunes localitzacions de la ciutat de València i la casa-estudi del pintor a Godella, on va passar els seus últims anys de vida. Allí trobem obres d’art, mobles, llibres, documents antics i fotografies, que la família ha conservat tal com estava en vida del gran mestre del luminisme.

El conjunt de les col·leccions està composat per gran part de l’obra pictòrica i els dibuixos del pintor valencià, Ignacio Pinazo Camarlench i una gran part de l’obra del seu fill menor, Ignacio Pinazo Martínez, escultor. Hem recorregut la casa guiades per la família Pinazo i a continuació hem participat en un taller d’interpretació de l’obra del pintor, en la Casa de la Cultura de Godella.

Es tracta d’una de les rutes més interessants d’aquest curs, que en el mes de març també realitzaran diversos grups dels centres de Russafa i Sant Marcel·lí de la Universitat Popular de València.

20151221 1 pnazo ciutat vella

Els artistes valencians de la segona meitat del XIX, figuren en la història de l’art espanyol com una de les aportacions més sòlides i decisives, un dels moments més creatius a nivell nacional: Antonio Muñoz Degraín, Ignacio Pinazo, la saga dels Benlliure (Juan Antonio, José i Blas, pintors i Mariano, escultor); Joaquin Sorolla, José Mongrell, Joaquin Agrasot, entre altres. Aquesta etapa és interpretada com el pròleg a l’art modern, moment en el qual comença la ruptura amb la tradició i l’academicisme. En l’últim terç del XIX es desenvolupa un dels moments més rics i fructífers de la creació artística valenciana. Encara que aquest renàixer sol estar associat al camp de la pintura no va ser menor en l’arquitectura. En les dècades del vuitanta i noranta la ciutat va experimentar un extraordinari procés constructiu que va tenir continuïtat en les dècades següents i va tenir com a màxim exponent l’Exposició Regional valenciana de 1909, tot un referent constructiu a nivell nacional i internacional. Els carrers de la Pau, Cirilo Amorós, Conde Salvatierra de Álava, entre altres, són expressions d’una renovació urbana, on la revolució estètica del MODERNISME va posar el seu segell.