Setmana del cinema de UPValència


This slideshow requires JavaScript.

La Universitat Popular de València celebra del 18 al 21 de febrer la seva Setmana del Cinema amb la programació de cinc pel·lícules a les sales Aqua de València, a les quals acudiran en els pròxims 4 dies centenars de participants de la UP. Les sessions matinals s’han programat a les 10.30 hores i les vespertines a les 16 hores.

La iniciativa forma part de la programació #CulturUP d’Universitat Popular, el programa d’activitats culturals de l’àrea de gestió cultural d’aquest organisme autònom de l’Ajuntamentde València.

El cinema és una eina que s’utilitza cada vegada amb major pes específic en la formació en valors, ens facilita aprenentatges que són útils tant en la vida escolar com en la formació complementària d’adults. El llenguatge audiovisual ens permet acostar-nos a pensaments i idees d’una forma lúdica, mentre ens aporta informació del món que ens envolta, afavorint el coneixement d’altres realitats, d’altres cultures. Resulta, per tant, un element clau en la formació integral de la persona, màximament quan este recurs l’abordem com a part d’un procés cultural de participació i convivència.

Com ja hem assenyalat en altres ocasions, el cinema ens permet veure la resposta a diferents problemes que se susciten en diferents moments pel que formen part dels comportaments socials, reforçant la relació entre societat, cultura i cinema. La visió de la vida en mans d’uns personatges, és capaç d’activar capacitats cognitives i generar comportaments crítics. El debat sobre les pel·lícules ens permet exercir com a ciutadania activa i participativa, perquè permet valorar i comprendre la societat des de diferents punts de vista. A més, comptem amb el fet clau que és un recurs que afavoreix la participació social de l’individu, i que pot utilitzar-se al llarg de tota la vida. La reflexió després del visionat d’una pel·lícula és la porta al canvi d’actituds, a mirar amb altres ulls la realitat que ens envolta.

La selecció de les pel·lícules que hem realitzat en aquest cicle, aborda la idea de poder des de diferents angles. El poder com la capacitat d’influir sobre els individus mitjançant l’autoritat que deriva un procés polític, com en “El vici del poder” o en “La favorita”, i del poder que és capaç d’atorgar el carisma, la persuasió i les relacions personals, tal com observem en “Green book”. El joc del poder i les relacions que subjeuen, queda reflectit en aquest cicle permetent-nos assistir en “La favorita” als mecanismes amb els quals consoliden a poc a poc la seva posició i com va guanyant la seva parcel·la de poder cada personatge. El fet que les pel·lícules, “El vici del poder” i “La Favorita”, ens remetin a successos amb base històrica, no fa sinó arrodonir la idea que la nostra situació actual, com no podia ser d’una altra forma, és el resultat dels jocs de poder produïts al llarg de la història. Totes dues pel·lícules, a més, ens obren la porta a completar i acarar els fets que narren amb els períodes històrics de referència.

El film, “Green book”, fer referència a un terme que apareixia en les guies de viatge i que indicava als ciutadans negres en quin allotjament dels estats meridionals podien passar la nit. És un viatge que realitzem al costat dels personatges, en el qual l’amistat atorga el suport emocional i la seguretat que necessita l’individu. En aquest sentit, és innegable que ens condueix a una reflexió sobre el Poder de l’amistat, com la base sobre la qual se sustenta la integració social. “El blues de Beale street”, fa un pas més en la importància de les relacions d’amistat, en la força que imprimeixen i a més, en aquest cas, de l’amor. És una pel·lícula d’una bellesa sentimental que arriba a l’ànima, menteixis ens conta que a la bona gent li passen coses dolentes, mentre quedem captivats per aquesta mare lleial capaç de lluitar pels seus amb totes les seves forces. Evidència com l’execució de la justícia per qui posseeix el poder, pot ser injusta. Ens deixa en l’aire la pregunta de si el poder garanteix la justícia.

Finalment, hem programat una pel·lícula, “Bohemian Rhapsody”, exemple de contradiccions, en la qual l’afecte, les relacions personals i afectivitat conviuen amb els desequilibris al fet que aboca el poder econòmic i l’èxit. Un “biotipic” d’un mite que sobreviu en el nostre imaginari malgrat els complexos que acompanyen a la personalitat de Mercury, senzillament perquè humanitzen el personatge, un portento vocal inqüestionable interpretat per Rami Malek. Un conjunt de pel·lícules que ens parlen a crits de la importància de la humanitat, d’aquests llaços que sustenten les relacions i que ens tenen tanta força com per a reflexionar sobre on resideix realment al poder de la raça humana. Sobre qui posseeix realment el poder encara que no sigui conscient d’això.

(Text Gestió Cultural)