“Vull llegir i escriure sense passar vergonya” | UP Formació Bàsica |


 

L’inici de curs en la Universitat Popular de València obri de nou l’oportunitat de participar en més de 50 activitats diferents i en més de 30 centres distribuïts en diferents barris i pobles de la ciutat.

Una de les aules que dóna més sentit a aquest projecte municipal de participació social és la de Formació Bàsica, una activitat en la qual especialment moltes dones han trobat la seua primera oportunitat d’aprendre a llegir i escriure. Els rols assignats a les dones fruit de la cultura patriarcal les van condemnar a dedicar-se exclusivament a les cures d’altres persones, les van relegar a l’espai privat i els va furtar la possibilitat de participar socialment i de formar-se. Ara, algunes d’elles després d’un procés personal de presa de consciència, unes altres després de veure’s alliberades de la responsabilitat de les cures familiars, han trobat a les aules de #UPValència l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure o ampliar els seus coneixements, formar part d’un grup d’aprenentatge, ampliar la seua xarxa de relacions personals, generar la seua pròpia xarxa de suport més enllà de la seua pròpia família i participar en activitats culturals a les quals a penes havien tingut accés. Participar en les classes de Formació Bàsica contribueix a més al seu enriquiment personal i els facilita eines noves per a entendre i moure’s millor en un entorn cada dia més complex.

Han cuidat dels germans i germanes, dels seus fills i filles, dels seus pares i dels seus nets. Han complit una funció social sense la qual el sistema social i econòmic en el que vivim no hauria pogut sostindre’s.  I ara a les aules de Formació Bàsica de #UPRussafa porten treballant diferents cursos el reconeixement de les dones que han sigut històricament silenciades per tal de conéixer-les, retre homenatge i identificar-se com a dones amb les iguals que han participat en el progrés social desde l’ombra, sense retribució ni reconeixement social. A partir d’aquest treball sobre les “sense barret” s’ha generat un grup de dones, la majoria majors, que s’autodenominen “Les sense barret de Russafa”. Hem començat el curs amb elles perquè ens compten la seua experiència en Universitat Popular.

 

Pura López Mañas és la més xicoteta de 13 germans “per això no vaig poder anar a escola i estic molt contenta de poder vindre a la UP”. López assegura que “he repetit curs perquè el primer any que vaig vindre em va encantar i  m’agrada molt vindre”.  Boni Amador Carrión conta que “no he pogut anar al col·legi, érem 7 germans, i em van posar a treballar als 8 anys”. Amador assegura que “la meua il·lusió de sempre era aprendre a escriure. Ara em defense en llegir i continue aprenent per a poder anar a qualsevol lloc i escriure si és necessari, sense passar vergonya”. Ella explica que “em va apuntar la meua filla i estic molt contenta d’haver-me animat a vindre”.
En realitat totes mostren una enorme inquietud per l’aprenentatge, per superar-se, conscients de les importants limitacions que significa no haver pogut aprendre a llegir i escriure, i l’encara escassa valoració social que s’atorga a les tasques de cura per les quals han sacrificat durant anys el seu desenvolupament personal i la seua vida social. No de bades el percentatge de dones a la UP és altíssim.
Antonio Gómez Vargas és l’únic home en el grup, “Estic aprenent ortografia i matemàtiques” diu perquè “llegir i escriure ja es”. Antonio també participarà en el projecte de “Les sinsombrero de Russafa” enguany.
La més major del grup és María Blasco Hernàndez. Amb 89 anys forma part del grup de les sense barret i acudeix a classe dues vegades per setmana per a avançar en lectura i escriptura, però també per a ser partícip de l’activitat sòcia i cultural que es desenvolupa en la Universitat Popular. “De xicoteta no pot anar a classe, estem 5 germanes. Per això ja major em vaig apuntar a llegir,  a escriure i a fer comptes”. Assistir a aquestes classes, vindre al centre UP, “em manté la ment espavilada” explica Blasco. “No falle mai, em porte de meravella amb les companyes i vinc molt a gust” compte.

També forma part del grup Lidia Maria Baptista López Ortiz. Lidia va nàixer a Portugal,  “em vaig casar a París amb un refugiat de la República i he viscut en diferents països. En tornar a Espanya em vaig inclinar per València perquè m’agrada especialment i ja jubilada i sense família vaig buscar i vaig provar diferents opcions per a aprendre a escriure bé el castellà” i per a ella ” la UP ha sigut la millor alternativa”.
Al llarg del curs les tornarem a visitar per a conéixer els seus progressos i les seues activitats