El projecte “De pont a pont” és una proposta basada en un recorregut per a educar la mirada, a través del qual anem descobrint en el paisatge del nostre entorn pròxim i quotidià, i en el qual el llit del riu Túria es planteja com un espai de reflexió. Un passeig pel temps que conjumina botànica, arquitectura, urbanisme, en un diàleg que parla del pas del temps, dels canvis que es reflecteixen en el paisatge al llarg de les estacions i de la mateixa història, la de la nostra ciutat.
Aquesta proposta ens ofereix un passeig visual per la identitat paisatgista, descobrint aspectes propis de cada barri ha deixat un conjunt d’obres que reflecteixen, diferents maneres de veure, de mirar, de reconéixer. Amb l’acte de dibuixar i pintar s’han evadit del moment tan crític que hem viscut, han mantingut el contacte amb els formadors i
formadores i amb el grup i s’ha generat la satisfacció del treball realitzat, si bé al principi van mostrar cert temor perquè veien difícil dibuixar els ulls, però amb la constància s’ha aconseguit un magnífic resultat.
El projecte ha sigut desenvolupat per la formadora Victoria Esteve en l’activitat de “Identitat del paisatge” en el centre de la Universitat Popular Morvedre.
El recorregut comença al Parc de Capçalera, seguint per l’antic llit del riu. Entrem en el començament de la Muralleta, un llegat històric declarat com a Bé de Interés Cultural. Continuem pel costat de el Passeig de la Petxina, Pont del nou d’octubre, Pont de Campanar, Pont d’Ademuz i Pont de les Arts i acaba el recorregut en el Pont de San José, antic Pont Nou, patrimoni i herència cultural de la ciutadania valenciana.
Perquè cada estació de l’any té el seu color, perquè en la nit també existeix el paisatge, perquè el vent i la pluja modela i el transforma, es realitza un passeig pel temps, un recorregut que ens ajuda a gaudir i comprendre una part important de la història de la nostra ciutat.
Es tracta de seleccionar la mirada, dialogar amb el paisatge, descobrir l’entorn i la naturalesa que ens envolta des de diferents aspectes; botànica, arquitectura, urbanisme, cartografia …. un recorregut que ens ensenya aprenent amb les històries que formen part de tot allò que ens és quotidià però al que no li donem importància: el espai compartit, el pas del temps, la pràctica d’alguns esports….
Totes les obres presentades es refereixen al pròxim, establint la diferència a dalt-a baix, a prop-lluny, frontal-lateral, conceptes bàsics i essencials que en general, per la seua senzillesa, no reparem en això, quan ens enfrontem a una composició pictòrica.
Es treballa diferents temàtiques dins del mateix projecte en el mateix recorregut: botànica, escultura, arquitectura en els seus diferents períodes històrics, detalls del mobiliari urbà, semàfors, senyals de trafique…..
És un passeig visual per la identitat paisatgista, descobrint les característiques pròpies de cada barri: edificis singulars, com la Creu coberta del segle XV que entre altres coses indicava el començament de València, actualment en acabe de Mislata. També l’antic depòsit d’aigües per al proveïment de les fonts d’alguns barris de València construït en 1850, actual Museu d’Història de València.
Trobem també el senyal de trafique del segle XVII, que indica el camí cap a les dues portes d’entrada a la ciutat, les Torres de Serrans i les Torres de Quart i els antics edificis de la Presó d’homes, actualment edificis d’oficines, la presó de dones actualment un col·legi; el antic Assut de la séquia de Rovella i el Banc dels Magistrats, del segle XVII, usat pels magistrats per al control de les fustes que arribaven des de la Regió muntanyenca del Túria, com a port fluvial.
En el camí, entropessem amb NATURIA, un edifici modern situat de manera traumàtica en el mateix lloc per on passava el corrent natural del Túria. I el monument a Isis que recorda l’origen romà de la ciutat o l’antic escorxador, actual centre esportiu la Petxina i l’escultura de la Petxina que dona origen al nom del passeig. A més hem reparat en l’escultura de Sant Pasqual i la Casa de Caridad.
En el recorregut hi ha també diferents escultures actuals d’alguns artistes valencians que ens anem trobant al llarg del trajecte, amb la moderna i ultima intervenció de Per Kirkebi, sota el Pont de les Arts, realitzada en 1989, inspirada en l’arquitectura industrial de rajola, del segle XIX; una peça que forma part de la col·lecció de l’IVAM.
I s’estableix un diàleg entre els treballs dels participants, obrint una nova visió en les maneres de veure. Alguns treballs amb llenguatges propis uns altres descobrint i experimentant amb diferents tècniques, des de l’acadèmic a l’anti-acadèmic, amb l’ús de materials i recursos actuals.
D’altra banda, el projecte CONTRACORRENT, que pertany al projecte “DE PUENTE A PUENTE”, es desenvolupa en el període de confinament i ens situa en el Pont de Sant Josep, just en el centre de l’antic llit, mirant a contra corrent en sentit contrari del riu, una mirada de tornada al recorregut inicial, cap al Parc de Capçalera.
En aquest projecte, comencem dibuixant i pintant amb diferents tècniques i formats, una interpretació lliure, partint de fotos, des del Pont de San José, amb visió frontal, de dia, de nit, a prop, lluny, amb perspectiva sense perspectiva, observant la diferència entre els edificis, antics, moderns.
Observem amb detall els arcs del pont de pedra…. Mirant cap avall, camins buits de gent, sense persones passejant, sense esportistes, sense animals, arbres i arbustos solitaris. Una naturalesa inspiradora, relaxant que seguia el seu propi curs cap a una altra estació, camí a la primavera.
En el recorregut, partim cap a l’IVAM a la recerca de la perspectiva. Passant els dies, baixem al llit i amb google maps iniciem un recorregut per la part contrària a la Muralleta històrica, amb una mirada pròxima, l’Escola d’Idiomes, l’Estació d’Autobusos i en el Centre Comercial vam posar el punt final a un recorregut que ens parla dels nostres records i de la nostra memòria.
És un temps que mai oblidarem i que junts i juntes hem aprés una altra manera d’ensenyar, una altra manera d’aprendre. Que des del tancament, sense eixir de les nostres cases podem veure, apreciar i mirar el paisatge pròxim i el llunyà. La pintura com a llenguatge ens convida a reflexionar i a gaudir amb els colors i les formes una altra manera de comprendre el nostre entorn, la nostra identitat en un paisatge pròxim.
Les tècniques usades: acrílic, aquarel·la, pastís, tècnica mixta, grafit, noguerina, carbonet, bolígraf, experiments digitals, en diferents suports i formats…..
En aquest període de confinament les activitats s’han impartit a través dels grups de WhatsApp, entrant en els grups ja formats, tenint en compte que alguns participants no compartien grup, i s’han format dos nous grups específics de treball, un “Identitat del paisatge” i un altre per a “Teoria de l’art”, convidant a participar a l’alumnat que sense estar matriculats en l’altra activitat pogueren estar interessats. Per als participants desconnectats de les xarxes usem el telèfon com a forma de contacte.