La Universitat Popular de València presentarà demà dijous un monogràfic sobre el Palauet d’Aiora, un edifici singular de 1900, que dóna nom al barri d’Aiora, i fou declarat Be de Rellevància Local. Actualment està destinat a espai sociocultural de centres de la Universitat Popular (UP).

La publicació descobrix informació i documentació inèdita sobre la història de l’edifici i de la família que el va construir i habitar -els Ayora-, així com la rellevància de les reivindicacions del moviment veïnal de Camins al Grau. D’eixe moviment, la regidora d’Igualtat i presidenta delegada de Universitat Popular, Isabel Lozano, destaca el lideratge de les dones, especialment el Moviment Democràtic de Dones del País Valencià, per preservar de l’enderrocament este be patrimonial de la ciutat i defensar el seu ús públic.

La regidora Lozano assenyala que «amb la rehabilitació del Palauet i la seua inauguració com espai sociocultural de la Universitat Popular de València, al 2017, s’ha consolidat l’ús públic de l’edifici, que en l’actualitat allotja activitats formatives i culturals i està integrat en el projecte ‘Centres oberts’ de la UP que permet l’ús dels espais a organitzacions i entitats veïnals i socioculturals de la ciutat».

La publicació, editada per la Universitat Popular de València, ha estat coordinada per l’arquitecte David Estal, i són coautores la doctora en Història de l’Art Helena de las Heras i Mar Estrela, i compta amb un reportatge gràfic de Mariela Apollonio. El monogràfic ha significat un treball d’investigació sobre l’edifici, la seua vinculació al barri i els seus usos, així com sobre la família que el va construir i habitar.

L’edifici fou construït per José Ayora Olcina com a xalet d’esplai a l’antic camí d’Algirós, llavors les afores de la ciutat de València, entre hortes i alqueries, camí dels Poblats Marítims i amb vistes a la mar i el port des del seu mirador. L’obra del mestre Peregrín Mustieles, abans del seu ús actual fou discoteca i escoleta municipal i fou la residència habitual de José Ayora i la seua germana menuda Dolores Ayora. En l’actualitat, el conjunt conserva 12.000 metres quadrats de jardí amb nombroses espècies entre les que destaquen les casuarines, els ficus i els ombús la feijoa del Brasil, tal volta la més longeva de la ciutat.

La presentació del monogràfic s’ha celebrat al Palauet d’Aiora (C/ Sants Just i Pastor, 98), amb l’autor i les autores, el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, i la regidora d’Igualtat, Isabel Lozano.

La Universitat Popular de Sant Marcel·lí ha organitzat amb motiu del Dia del Llibre una fira del Llibre solidari que se celebrarà el 25 d’abril al llarg de tota la jornada (de 10 a 19:30 hores) en la plaça d’Holanda, enfront de les instal·lacions del propi centre UP.

Al llarg del dia es podrà visitar la fira del llibre per a triar títols i realitzar donatius a benefici de la Fundació Vicente Ferrer. A més, el programa inclou la xarrada “Un món, 17 reptes. Els objectius de desenvolupament sostenible” a càrrec de Sara Amos Rubio, de la Fundació Vicente Ferrer, una reflexió sobre els 17 objectius per a garantir la sostenibilitat del planeta, i com podem ser part del canvi que desitgem veure en el món, en una societat global en la qual totes les persones estem connectades.

A la vesprada, un grup de participants de la UP Sant Marcel·lí, dirigit per la formadora de Cultura de la UP María Díaz, oferirà un recital de poesia. L’activitat s’emmarca en el tema central del projecte de centre d’aquest curs: les lletres; un tema al voltant del qual s’han organitzat diferents iniciatives des de l’inici de curs al setembre.

PROGRAMA

10:00h Obertura, comença la venda de llibres.
11:30h Xarra Taller ” Un món, 17 reptes. Els objectius de desenvolupament sostenible”
a càrrec de Sara Amos Rubio, de la Fundació Vicente Ferrer.
17:30h Recital de poesia a càrrec de participants de Sant Marcel·lí
18:30h Concerte de bols tibetans, de quars i gongs, a càrrec de Pepe La Nau i Mª José Martín
19:30h Cloenda.

LA UNIVERSITAT POPULAR TRASLLADA A L’ESTACIÓ DEL NORD UN MERCAT I UNA TROBADA SOBRE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLE

La Universitat Popular de València portarà, el pròxim dijous 19 d’abril, el camp al centre de València, en la jornada ‘Del camp a la taula per altres camins’, una cita per a conéixer productores i productors de proximitat, i reflexionar sobre el model de relació entre el camp i la ciutat per facilitar així el consum sostenible i saludable tant per al medi ambient com per a les persones.

La Universitat Popular de València, arran de la declaració de València Capital de l’Alimentació Sostenible al 2017, va encetar un programa amb vocació de continuïtat denominat #UPAlimenta. En el marc d’este es desenvolupen activitats de formació, reflexió i divulgació al voltant de l’alimentació sostenible i saludable.

Al llarg de la vesprada de dijous, a la sala dels mosaics de l’estació es celebrarà una roda amb micro debats de 20 minuts amb productores i productors ecològics, que contaran les seues metodologies de producció i els valors dels seus productes. Al final de la vesprada se celebrarà un debat sobre la necessitat d’un model de consum sostenible que compte amb fluxos àgils i eficients entre el camp i la ciutat.

La jornada ‘Del camp a la taula per altres camins’ se celebra el pròxim dijous

“La jornada també comptarà amb un mercat de diferents productes artesanals i ecològics produïts a les proximitats de València, que s’instal·larà de 16 a 20 hores a l’esplanada de l’Estació del Nord, un espai neuràlgic de València on passen centenars de persones en tot moment”, ha dit la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives i presidenta delegada de la Universitat Popular, Isabel Lozano.

“Som conscients de la necessitat de donar continuïtat a la tasca per una alimentació saludable i respectuosa amb el medi ambient en la nostra ciutat, i sabem del paper estratègic que una institució com la Universitat Popular, arrelada als barris, té en esta tasca, i volem continuar aprofundint en ella més enllà de la capitalitat del 2017”, ha explicat la regidora Lozano.

UN ANY PLE DE TALLERS DE PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA

Al llarg d’este curs s’han realitzat diferents tallers formatius gratuïts en este sentit als centres de la Universitat Popular de Castellar, Carpesa, Russafa i Morvedre. A més, s’ha fet un taller de recuperació de les pràctiques populars en alimentació sostenible, a través de la memòria oral, especialment de les dones, que es recolliran en píndoles audiovisuals per a donar-los visibilitat.

La jornada “posa de manifest que la Universitat Popular és un espai pròxim per abordar l’alimentació saludable i sostenible, un espai de coneixement sobre producció i de connexió entre l’espai agrícola i la ciutat, que ha de caminar cap al consum conscient i responsable”, ha dit Lozano.

“La Universitat Popular ve desenvolupant també des de  fa uns anys un taller d’agricultura ecològica i ha consolidat un grup estable d’autoaprenentatge que està cultivant de manera autònoma a partir de la seua activitat i el seu vincle amb la UP. A més, manté una col·laboració amb centres educatius com l’IES Jordi de Sant Jordi per impulsar conjuntament l’hort escolar de l’institut i realitzar activitats intergeneracionals”, explica Lozano.

Finalment, la regidora Lozano ha volgut agrair a Adif la cessió de l’espai de l’Estació del Nord per dur endavant esta jornada organitzada per la Universitat Popular de València.

La “Asociación para la lucha contra la leucemia de la Comunidad Valenciana” agraeix a la Universitat Popular la col·laboració amb aquesta organització per l’èxit de recaptació i sensibilització de la Fira Solidària organitzada pel centre #UPAlgirós al mes de març.
Amb aquesta iniciativa, al llarg de dos dies, el centre de la Universitat Popular de València ha desenvolupat un programa d’activitats al voltant de la leucèmia, conferències informatives i exposicions per tal de donar a conéixer la lluita contra aquesta malaltia i la tasca que realitza l’associació beneficiària de les donacions recollides durant la Fira.

Els centres UP col·laboren amb les entitats i organitzacions sense ànim de lucre dels barris I districtes on estan ubicats a la ciutat de València en tasques de divulgació i sensibilització dins dels programes de participació social de cada curs.
L’equip de formadors i formadores del centre UP d’Algirós ha organitzat la fira solidària amb objectes de ceràmica, esmalts i fusta fabricats per participants de la UP d’aquest centre i altres objectes d’aportació particular, que s’han lliurat a canvi d’aportacions voluntàries per a ASLEUVAL .
Aquesta entitat ha oferit diferents conferències en l’espai sociocultural Palauet d’Aiora de #UPValència, pròxim a #UPAlgirós, sobre la leucèmia i les donacions de medul·la òssia.
A més, la programació s’ha completat amb exhibicions de balls per part dels grups de Balls de Saló i de Gimnàstica del centre UP.
Aquesta programació té com a objectiu conscienciar sobre la malaltia de la leucèmia, fomentar la solidaritat amb les donacions de medul·la, fomentar la solidaritat amb la recerca de la malaltia i facilitar la participació ciutadana amb les associacions de l’entorn.
ASLEUVAL té com a finalitat fonamental atendre a les persones afectades de leucèmia i altres malalties oncohematològiques i a les seues famílies. A més tracta d’informar i acompanyar a les persones malaltes en tot el procés de la malaltia, atenent individualment a les seues necessitats i oferint el millor suport possible, tant amb professionals com amb voluntaris.
La recaptació de la iniciativa de #UPValència anirà destinada a les necessitats de programes com el de suport biopsicosocial, programa d’acolliment, programa de sensibilització i difusió, programa de voluntariat i assessoria jurídica.
Es pot ampliar la informació sobre la tasca social d’aquesta entitat a www.asleuval.org.

Quatre generacions de dones, 47 participants de la Universitat Popular de València, han donat els seus testimonis de vida per conformar un arxiu audiovisual amb més de 70 hores d’entrevistes i més de 5000 fragments de grabacions sobre diferents temàtiques que han afectat o interessat les dones.

En un acte celebrat al centre Cultural La Beneficència de València, la Universitat Popular va presentar la segona fase d’aquest Arxiu d’Igualtat i memòria que es pot consultar a la web:  http://igualtatimemoria.universitatpopular.com/web/home/

Les dones participants, a la presentació, posaren de manifest la necessitat de que les veus de les dones siga escoltada i puga transferir-se els coneixements i perspectives d’unes a altres generacions. “Ens sentim protagonistes de la història, per fi”, explicaven. “És emocionant saber que el teu testimoni, la perspectiva de les dones, es reconeix i queda ahí, a un arxiu, per a que generacions futures puguen escoltar-lo i conéixer de primera mà com ha sigut la vida de les dones, la nostra història” deien.

“Les dones hem tingut molt d’èxit -assenyalàven- tenint en compte que a les nostres generacions si algú estudiava a casa eren els nostres germans, i sols perquè eren del gènere masculí. Les dones ho hem tingut molt difícil però a la Universitat Popular no sols moltes han pogut aprendre a llegir i escriure, ens hem pogit superar més enllà del que pensàvem. Ara llegim i recitem poesia. La Universitat  Popular ha sigut de gran ajuda per a que es fera justicia social”, assenyalaren.

Es tracta d’un arxiu audiovisual de memòria oral de les dones, desenvolupat en col·laboració amb la FEUP (Federació Espanyola d’Universitats Populars) i finançat amb càrrec a l’IRPF destinat a finalitats socials. En esta segona fase, l’arxiu existent, creat en 2016/17, s’incrementarà amb les entrevistes realitzades a 31 dones participants de sis centres de la Universitat Popular: La Torre, Trafalgar, El Palmar, Orriols, Russafa i Sant Isidre.

“El projecte té per objecte recuperar la memòria col·lectiva de les dones basant-se en tres pilars: escoltar per a comprendre, conservar per a no oblidar i difondre per a créixer”, ha explicat la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València i presidenta delegada de la Universitat Popular, Isabel Lozano. “Esta segona edició –que duem a terme després de l’èxit de la primera- segueix arreplegant històries de vida —ha continuat Lozano—, però esta vegada centrades en la integració personal, social i laboral de les dones. Este fet ha permés indagar sobre la vida laboral, tipologia de treballs als quals es dedicaven les dones, mitjans de cerca i inserció laboral, condicions, metes i obstacles, desocupació i mobilitat, entre altres aspectes”.

A més, el treball desenvolupat ha permés abordar detalls relatius a la formació de les dones, oportunitats, formes d’accés, orientació educativa i abandó d’estudis, entre d’altres, segons ha explicat Lozano. La temàtica central d’esta fase del projecte ha arreplegat també testimonis sobre la reproducció i la sexualitat, la infància, els maltractaments, abusos, por, solidaritat i vida quotidiana.

‘Obrir portes, encendre cors’ arreplega “la singularitat d’entorns com el del Poble de València del Palmar, una illa fins a la construcció de la carretera que hui coneixem, i la vida de les seues dones, en relació a la cultura local de la pesca en l’Albufera com a mitjà de vida”, ha dit Lozano.

A través d’entrevistes s’ha obtingut abundants testimonis de pràctiques sostenibles de la vida domèstica com el reciclatge, els intercanvis o les imposicions socials en virtut de la identitat de gènere. Estes converses s’han realitzat a dones nascudes entre 1930 i 1977, amb 47 anys de diferència entre la més gran i la més jove, una cosa que ha aportat la visió de quatre generacions i amb açò les vivències de dones en diferents moments històrics. Este llarg període abordat permet veure patrons que es transmeten i canvis que s’han produït.

Les entrevistes íntegres de la segona fase aporten al voltant de 50 hores d’enregistrament en vídeo que es poden consultar seccionades per temes en la web del projecte: http://igualtatimemoria.universitatpopular.com/web/home/

La informació que ofereixen les converses ha sigut transcrita i indexada per a facilitar la cerca per temes concrets.

Amb les noves entrevistes d’esta segona fase, que se sumen a les realitzades i indexades en la primera fase del projecte, s’han generat 4.684 fragments de temes de les vivències relatades i 1.324 descriptors que formen el tesaurus. Així doncs, el projecte, sumant ambdues fases, ens proporciona 74 hores d’enregistrament de 47 dones, 5.449 fragments i 2494 descriptors.

“Amb esta segona edició, l’arxiu d’igualtat i memòria ‘Obrir portes, encendre cors’ de la Universitat Popular de València adquireix una important significació, en permetre transmetre a les futures generacions els testimonis directes sobre la vida de les dones en relació a nombrosos aspectes que contribuiran sens dubte a un millor coneixement i anàlisi del passat i del present per a la construcció del futur”, ha conclòs la regidora Lozano.

La Universitat Popular comparteix jocs populars amb més de 200 xiquets i xiquetes de Ciutat Vella. Les relacions intergeneracionals són per a la Universitat Popular una metodologia important en la dinamització de la participació social.

A Ciutat Vella participem activament a la Jornada de Jocs Populars de iai@s que cada curs organitza la Junta Municipal de Ciutat Vella.

Una jornada en la qual les persones més majors comparteixen jocs i conversa amb les més menudes, des d’Infantil fins a l’últim cicle de Primària. Amb aquesta activitat, en la que també participen les residències de persones majors del barri, es genera un punt d’encontre de diferents entitats i institucions del barri, afavorim la transferència de coneixement entre generacions, fomentem que les persones menudes i les grans s’apropen, dialoguen, s’entenguen, es respecten mútuament des de la convivència, promovem que persones de diferents edats i per tant amb rutines que normalment no coincideixen en espai i temps puguen trobar-se i fer coses juntes, afavorim que les persones del barri es coneguen i es reconeguen quan tornen a trobar-se al carrer, al mercat, al parc; donem l’ocasió a les persones majors de conéixer l’entorn escolar actual, a les mestres i els mestres del seu barri, la tasca que fan, i als menuts connectar amb les persones del seu entorn amb experiència i coneixements a contar. No sols és una jornada divertida, és una jornada d’afectes i de generació de teixit social, d’aprenentatge i d’intercanvi molt valuosa per a totes i tots.

Les formadores de #UPCiutatVella s’han encarregat a més de fer cada curs el cartell de la jornada i l’aula de Tabal i Dolçaina de la UP ha participat amb la seua interpretació. Les persones majors han preparat prèviament un circuit de jocs populars escollits: Sambori, boletes, xapes i peus quiets. I han dinamitzat i participat en una sessió de diàleg, dins de la jornada, al palau de Pineda, on majors i menuts han intercanviat experiències amb totes les etapes, des d’Infantil a sisé de Primària.

Tota l’escola ha realitzat el circuit de jocs i diàleg traçat des del pati del CEIP Santa Teresa a la plaça del Carmen i el palau de Pineda, en grup barrejats amb alumnat de diferents edats.

El projecte reuneix més de 70 hores d’històries de vida de 47 dones

QUATRE GENERACIONS DE DONES AMPLIEN L’ARXIU DE MEMÒRIA I IGUALTAT DE LA UNIVERSITAT POPULAR

La Universitat Popular de València presenta la segona edició del projecte ‘Obrir portes, encendre cors’, dimarts que ve 27 de març, a les 18.30 hores, en el Centre Cultural La Beneficència.

Es tracta d’un arxiu audiovisual de memòria oral de les dones, desenvolupat en col·laboració amb la FEUP (Federació Espanyola d’Universitats Populars) i finançat amb càrrec a l’IRPF destinat a finalitats socials. En esta segona fase, l’arxiu existent, creat en 2016/17, s’incrementarà amb les entrevistes realitzades a 31 dones participants de sis centres de la Universitat Popular: La Torre, Trafalgar, El Palmar, Orriols, Russafa i Sant Isidre.

“El projecte té per objecte recuperar la memòria col·lectiva de les dones basant-se en tres pilars: escoltar per a comprendre, conservar per a no oblidar i difondre per a créixer”, ha explicat la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València i presidenta delegada de la Universitat Popular, Isabel Lozano. “Esta segona edició –que duem a terme després de l’èxit de la primera- segueix arreplegant històries de vida —ha continuat Lozano—, però esta vegada centrades en la integració personal, social i laboral de les dones. Este fet ha permés indagar sobre la vida laboral, tipologia de treballs als quals es dedicaven les dones, mitjans de cerca i inserció laboral, condicions, metes i obstacles, desocupació i mobilitat, entre altres aspectes”.

A més, el treball desenvolupat ha permés abordar detalls relatius a la formació de les dones, oportunitats, formes d’accés, orientació educativa i abandó d’estudis, entre d’altres, segons ha explicat Lozano. La temàtica central d’esta fase del projecte ha arreplegat també testimonis sobre la reproducció i la sexualitat, la infància, els maltractaments, abusos, por, solidaritat i vida quotidiana.

‘Obrir portes, encendre cors’ arreplega “la singularitat d’entorns com el del Poble de València del Palmar, una illa fins a la construcció de la carretera que hui coneixem, i la vida de les seues dones, en relació a la cultura local de la pesca en l’Albufera com a mitjà de vida”, ha dit Lozano.

A través d’entrevistes s’ha obtingut abundants testimonis de pràctiques sostenibles de la vida domèstica com el reciclatge, els intercanvis o les imposicions socials en virtut de la identitat de gènere. Estes converses s’han realitzat a dones nascudes entre 1930 i 1977, amb 47 anys de diferència entre la més gran i la més jove, una cosa que ha aportat la visió de quatre generacions i amb açò les vivències de dones en diferents moments històrics. Este llarg període abordat permet veure patrons que es transmeten i canvis que s’han produït.

Les entrevistes íntegres aporten al voltant de 50 hores d’enregistrament en vídeo que es poden consultar seccionades per temes en la web del projecte: http://igualtatimemoria.universitatpopular.com/web/home/

La informació que ofereixen les converses ha sigut transcrita i indexada per a facilitar la cerca per temes concrets. Amb les noves entrevistes d’esta segona fase, que se sumen a les realitzades i indexades en la primera fase del projecte, s’han generat 4.684 fragments de temes de les vivències relatades i 1.324 descriptors que formen el tesaurus. Així doncs, el projecte, sumant ambdues fases, ens proporciona 74 hores d’enregistrament de 47 dones, 5.449 fragments i 2494 descriptors.

“Amb esta segona edició, l’arxiu d’igualtat i memòria ‘Obrir portes, encendre cors’ de la Universitat Popular de València adquireix una important significació, en permetre transmetre a les futures generacions els testimonis directes sobre la vida de les dones en relació a nombrosos aspectes que contribuiran sens dubte a un millor coneixement i anàlisi del passat i del present per a la construcció del futur”, ha conclòs la regidora Lozano.