Les dones gitanes prenen la veu a la #UPBenicalap


La Universitat Popular de Benicalap ha posat el centre d’atenció en la conquesta de l’espai públic per part de les dones gitanes, amb motiu dels actes de commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

El centre #UPBenicalap ha organitzat un acte de reivindicació feminista juntament amb la Federació Autonòmica d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (F.A.G.A.) i l’Associació de Dones Gitanes ROMI de València, i ha oferit una xarrada sota el títol “A la conquesta de l’espai … públic. Realitat o ficció?, un espai en el qual les dones gitanes donen el seu testimoniatge de vida.

L’acte va concloure amb l’elaboració d’un mural per part de les dones participants, en el qual poder reflectir les diverses veus i el sentiment de les participants en relació al tema central abordat.

Totes juntes #art #diversitat


El centre de la Universitat Popular de #UPTrafalgar ha organitzat una exposició de pintura amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des d’una perspectiva intercultural.

El rostre actua com a símbol d’identitat de la persona i a partir d’ell en l’exposició podem veure tot tipus de rostres de diferents ètnies, fins i tot el propi rostre de cada un@ que visita l’exposició, ja que a manera d’instal·lació s’ha col·locat un espill en el recorregut que permet a les persones visitants unir la imatge de la seua cara als rostres diversos que poden veure’s en la mostra.

La iniciativa utilitza la imatge femenina per a emfatitzar el seu valor de la diversitat i incidir en l’apoderament de les dones.

Dones que deixen petjada


“Les dones que deixen petjada” és l’exposició que han preparat participants de Pintura i Dibuix, Ceràmica i Artesania del centre #UPMalvarosaamb motiu del #8M. la mostra estarà oberta, en horari d’obertura del centre UP, fins a finals de març. L’exposició és fruit d’un treball col·lectiu en el qual s’han utilitzat diferents tècniques i materials com a olis, acrílics, fang, panells ceràmics, cuits amb diferents tècniques, taps, cartó, filferro, suro, plàstics i paper, entre uns altres.

 

Recuperem cançons, jocs i receptes sufragistes inèdites


Els grups l’activitat d’anglès han realitzat un interessant treball de recerca sobre cançons, jocs de taula i receptes de cuina de les sufragistes angleses de principis de segle XX.

La Universitat Popular de Rovella celebra, del 26 al 28 de març, la commemoració d’un segle de la consecució del vot femení a Anglaterra, una celebració de les sufragistes, de la seua lluita, els seus sacrificis en benefici de les dones i el seu èxit en fer possible el sufragi femení.

Les activitats estan organitzades des dels grups de l’activitat d’anglès del centre, que han realitzat un interessant treball de recerca sobre cançons inèdites, jocs de taula i receptes de cuina de l’Anglaterra de principis de segle XX.

Celebrem a les sufragistes quan es compleix un segle de la consecució del vot femení en el Regne Unit amb un taller en què es podrà aprendre i cantar cançons inèdites que cantaven les sufragistes, arreplegar receptes de cuina dels plats més comuns de l’Anglaterra de principis de segle, jugar a jocs de taula sufragistes i recórrer la seua història a través de l’exposició que #UPRovella ha organitzat.

Programa:

 

📍#UPRovella. Arabista Ambrosio Huici, s/n


📆 26 de març de 2018

17:30 hores

📷Exposició sobre la història del sufragi femeni

📔🥧 Presentació del llibre “Recetas sufragistas”

 


📆 27 de març de 2018

17:30 hores

🎶Taller intercultural Musical “Music and Women”
🎲 Jocs de taula sufragistes.


📆 28 de març de 2018

10:00 hores

📽 Cineforum “El feminisme en l’actualitat”, a carrec dels grups de Formació General de la UP Rovella. Pel·lícula: “Verdad verdadera”, sobre les iaies de la plaça de Mayo.

17:30 hores

📽 Cineforum “Ángeles de hierro” sobre les sufragistes nordamericanes.

🏅 Cloenda del mes de les dones.

 

 

#UPAlgirós solidària amb la lluita contra la leucèmia


La Universitat Popular de València es solidaritza amb la lluita contra la leucèmia des del seu centre de #UPAlgirós amb una fira informativa i solidària i el foment de les donacions de medul·la òssia.

La UP Algirós  celebra aquesta setmana, els dies 14 i 15 de març, una fira solidària en col·laboració amb l’organització ASLEUVAL -ASSOCIACIÓ PER A la LLUITA CONTRA LA LEUCÈMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA- en la seua lluita contra la leucèmia.
Organitzada per l’equip de formadors i formadores d’aquest centre UP, el programa d’activitats solidàries ha consistit en una fira en el centre UP amb objectes de ceràmica, esmalts i fusta fabricats per participants de la UP d’aquest centre i altres objectes d’aportació particular, que s’han lliurat a canvi d’aportacions voluntàries per a ASLEUVAL .
Aquesta entitat ofereix diferents conferències en l’espai sociocultural Palauet d’Aiora de #UPValència sobre la leucèmia i les donacions de medul·la òssia.
A més, la programació es completa amb exhibicions de balls, de zumba, per part dels grups de Balls de Saló i de Gimnàstica del centre.
Aquesta programació té com a objectiu conscienciar sobre la malaltia de la leucèmia, fomentar la solidaritat amb les donacions de medul·la, fomentar la solidaritat amb la recerca de la malaltia i fomentar la participació ciutadana amb les associacions de l’entorn.


PROGRAMA FIRA SOLIDÀRIA A BENEFICI DE ASLEUVAL:

DIMARTS DIA 13 DE MARÇ
10:00 h. INAUGURACIÓ DE LA FIRA EN EL CENTRE D’UNIVERSITAT POPULAR DE ALGIRÓS C/MÚSIC GINÉS 21.
10:30 h. CONFERÈNCIA INFORMATIVA SOBRE LA LEUCÈMIA I LES DONACIONS DE MEDUL·LA ÒSSIA EN EL CENTRE D’UNIVERSITAT POPULAR DEL PALAUET D´AIORA.
12:00 h. EXHIBICIÓ DE BALLS DE SALÓ EN EL CENTRE DE ALGIRÓS.
17:00 h. CONFERÈNCIA INFORMATIVA SOBRE LA LEUCÈMIA I LES DONACIONS DE MEDUL·LA ÒSSIA EN EL CENTRE D’UNIVERSITAT POPULAR DEL PALAUET D´AIORA.
18:30 h. EXHIBICIÓ DE ZUMBA EN EL CENTRE DE ALGIRÓS

DIMECRES DIA 14 DE MARÇ
10:30 h. CONFERÈNCIA INFORMATIVA SOBRE LA LEUCÈMIA I LES DONACIONS DE MEDUL·LA ÒSSIA EN EL CENTRE D’UNIVERSITAT POPULAR DEL PALAUET D´AIORA.
12:00 h. EXHIBICIÓ DE BALLS DE SALÓ EN EL CENTRE DE ALGIRÓS.
17:00 h. CONFERÈNCIA INFORMATIVA SOBRE LA LEUCÈMIA I LES DONACIONS DE MEDUL·LA ÒSSIA EN EL CENTRE D’UNIVERSITAT POPULAR DEL PALAUET D´AIORA.
18:00 h. XOCOLATÀ I FARTONS
18:30 h. EXHIBICIÓ DE ZUMBA EN EL CENTRE DE ALGIRÓS

HORARI DE VISITA DE LA FIRA (fins a 14 de març):
MATINS DE 10 A 13 HORES.
VESPRADES DE 16 A 20 HORES

COL·LABORA, PREN CONSCIÈNCIA I SOLIDARITZAT

 

 

La UP reivindica la igualtat real ja


El #8M participants i personal de la Universitat Popular de València també varen estar a la #manifestació #feminista💜 reivindicant igualtat de drets, l’eradicació del masclisme i un món que incorpore la perspectiva de les dones.

Al centre d’ #UPRovella es va confeccionar una pancarta amb el lema “Per la Igualtat real ja!. Dones i homes de la Universitat Popular”, que varen portar participants de diferents centres, formadores i formadors de diferents centres de la Universitat Popular de València.

La regidora d’Igualtat i polítiques inclusives Isabel Lozano, presidenta delegada de la Universitat Popular de València, va acompanyar el grup de la UP a l’inici de la manifestació.

 

17 síl·labes: l’haiku il·lustrat


 

L’haiku, poema breu de 17 síl·labes que té el seu origen en la poesia japonesa,  ha sigut un dels protagonistes de l’activitat creativa de #UPSantMarcellí  en el marc del 115 aniversari de la Universitat Popular de València.

La idea ha sorgit de l’aula de Pintura i Dibuix d’aquest centre UP, al fil dels seus tallers de creativitat i seguint el tema transversal que està treballant aquest centre UP aquest curs: les lletres. I s’ha concretat en un conferència sobre l’haiku i les seues característiques i una exposició en la biblioteca municipal Clara Santiró i Font, en el centre de la Rambleta.

La proposta parteix de l’haiku, del poema, com a element a desenvolupar plàsticament. S’ha buscat comunicar amb el dibuix el missatge que els poemes traslladen amb les paraules, però fugint de la literalitat.

L’haiku parteix de la contemplació de la naturalesa, de l’emoció que produeix aquesta contemplació.  A partir de les paraules evoquem imatges que a més ens suggereixen nous mons, una representació d’idees per mitjà de la tinta i el pinzell on el text s’utilitza com a punt de partida per a arribar a nous llocs.

L’haiku és joc, cerca, bellesa, sorpresa, descobriment…

A aquest interessant món de l’haiku ens ha acostat amb una conferencia l’especialista María Amparo Montaner Montava, professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, que ha sigut coordinadora durant 10 anys de l’àrea d’Àsia Oriental.

Dones al segle XX


En l’aula de Comunicació dels centres UP Nou Moles i Abastos han treballat enguany en una investigació sobre les dones en el segle XX  a Europa i han elaborat un espectacular mural informatiu que es pot visitar en el centre #UPNouMoles.  En el procés, han treballat sobre l’evolució de la situació de les dones i el seu paper en tots els àmbits de la societat en totes les disciplines.

El mural forma part del projecte de centre que s’ha desenvolupat en relació a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Una primera reflexió va portar al grup de participants a pensar en patrimoni material que conforma un passat, present i futur comú a Europa. Però en aprofundir en la temàtica escollida, el grup va veure necessari treballar també el patrimoni immaterial. Les idees que formen part de la cultura europea en relació a la conquesta de llibertat, solidaritat, igualtat, democràcia, benestar, sostenibilitat, formen part del patrimoni europeu.

“En cap lloc com a Europa” assenyala el treball, “s’ha fet tant en l’últim segle i mig per *empoderar a les dones”. Per açò una de les activitats de l’aula de Comunicació es va centrar a fer visibles a aquestes dones durant dècades en l’ombra, que tant han contribuït també al patrimoni europeu en molt diversos sentits.

El repte de “Les sense barret” de Russafa


Les participants de Formació Bàsica de Russafacomencen les vacances amb la satisfacció d’haver superat un important repte.  El  grup, en la seua majoria de dones majors que no van tenir oportunitat d’anar a escola, ha trobat en #UPValència un espai en el qual aprendre i créixer, que s’adapta al seu ritme i els acompanya.

Des del curs passat li les coneix com “Les Sense Barret de Russafa” perquè l’activitat que van preparar per a reivindicar la memòria d’aquelles dones, membres de la Generació del 27, encara es recorda en el centre UP. Aquest curs ens han sorprès de nou amb una iniciativa també relacionada amb la literatura i el feminisme,  una lectura de poemes entorn del lema “Pa i roses” en referència a les reivindicacions de les feministes de principis del XX, amb una selecció de textos per a la reflexió sobre la violència de gènere i l’apoderament de les dones.

Al llarg de diversos mesos han treballat la lectura en veu alta i l’escriptura de poemes amb excel·lents resultats. En l’aula de Formació Bàsica, han estat treballant l’escriptura correcta, resolent els seus dubtes d’ortografia i comprensió, realitzant una selecció i lectura de poemes, per a preparar l’acte. Tot un repte, un exercici de superació per als qui amb prou faenes van poder assistir a classe en la seua infància, i que han sabut complir amb escreix.

 

Vestides de negre, amb barret i amb motius alegóricos al sufragisme, les 13 dones i un home que formen part del grup, han fet lectura  de poemes de Begoña Abad, Gabriel Celaya, Jhoana Patiño López i Glòria Fortes, entre unes altres, i cançons de Rozalén i Paco Ibáñez entorn del tema escollit.

Amb els textos han volgut reflexionar sobre la violència de gènere i la necessitat d’apoderament de les dones.

A més, han volgut retre homenatge a les dues dones més majors de #UPRussafa,  Maria Porcar Boix (de 95 anys) que vas agafar a les classes d’Informàtica,  i Ignacia García Canó (de 94 anys) participant de l’activitat d’artesania-vidrieres. Elles són també un exemple de superació i que a qualsevol edat hi ha motius per a seguir aprenent.

 

 

 

#Ellescreen i suspenen a l’Acadèmia que ignora les dones creadores


 

Les dones creadores reivindiquen que l’Acadèmia incorpore les dones als curriculums educatius, amb el rigor que ha de ser exigible a qui té l’autoritat d’investigar i compartir coneixement.

Compartim amb vosaltres el manifest de la dona, artista, llicenciada en Belles Arts i gestora cultural, Teresa Juan, que ha participat a la programació del #115aniversari de #UPValència i ens deixa aquesta valuosa  declaracio per a deslicenciar-se.

Jo, Teresa Juan, Llicenciada en Belles arts, dona, artista, declare obertament la meua intenció de deslicenciarme.
Em dirigisc a Charles Baudelaire, Lord Byron, John Keats, Caspar David Friedrich, Pablo Picasso, William Blake, Alphonse Molta, John Everett Millais, Georg Friedrich Händel i dic: renuncie a vosaltres, doncs amb vosaltres vaig entrar en la Facultat de Belles arts l’any dues mil cinc, per a seguir satisfent el meu cos, per a seguir ocupant la meua ment, per a seguir fent-me a mi mateixa, estrangera de mi mateixa, a través de tots els que van venir després, també homes: Jackson Pollock, Gustave Courbet, Mark Rothko o Jean-Auguste-Dominique Ingres: renuncie a vosaltres també, a vosaltres així, al nosaltres així, ací, d’aquesta manera. Renuncie al nosaltres únicament ser lícites sent com a referents homes, artistes homes, ciències homes. Renuncie a vosaltres com les acadèmies han renunciat a nosaltres, com el món ha renunciat a nosaltres i em dirigisc a tot el professorat de la Facultat de Belles arts Sant Carlos de València, a tot el professorat que solament va parlar en masculí i sentencie: jo us suspenc. Desaprove els vostres mètodes i renuncie, irònicament per a créixer, al coneixement adquirit a través de classes i classes que releguen dones al lumpen.
Renuncie a tots els llibres d’història de l’art, d’història, a totes les antologies i retrospectives que empren pàgines i espais a passejar absència de dones. Renuncie a tots els programes educatius que no em van parlar de Federica Montseny o de María Teresa León o de María Zambrano. Renuncie a les carreres que satisfan les seues anotacions tan sol del cinquanta per cent. Denuncie que solament es ressenye la nota de suïcidi de Virginia Woolfcom si aqueixa fóra la seua literatura, denuncie que es recórrega a la vida sentimental de AnaïsNin com si açò fóra el rellevant de la seua obra.
Denuncie que vivim en un constant fals històric.
I renuncie. Renuncie, no solament en nom de Louise Bourgeois, Simone de Beauvoir, Rosalíade Castro, Glòria Fortes, Valie Export, CamilleClaudel, Artemisia Gentileschi, Safo, Cristina de Pizán o Hildegarda von Bingen, no solament en nom de totes les que tenen una veu ja coneguda, o intuïda, encara que haja costat rescatar-la, sinó també, i sobretot, en nom de totes i cadascuna de les dones que van estudiar amb mi i que van contribuir a trobar-me nació de mi mateixa i que no estan en les fires d’art i que no estan en les galeries d’art. Renuncie en nom de:
Mariane, Anna, Teresa, Liliana, Marlene, Paula, Cristina, María Teresa, Miriam, Lucía, Mercedes, María, Fani, Teresa, Auxi, Paloma, Laia, Yasmina, Rosa, María, Rosa, Joana,
Àngela, Cristina, Dharma, Francisca, Neus, Xusa, Miriam, Alba, Clara, Paula, Tania, Itziar i etcètera i etcètera.
Elles creen, sí. Elles creen tots els dies. Elles creen tot el temps. Elles creen des d’elles mateixes. Elles volen referents elles.
Em deslicencio a favor de llicenciar-me completa, a favor de llicenciar-me dins, en, no inclosa tan sol, o convidada a una hegemonia excloent, o ressenyada, sinó present, partícip, referent, edificant: gerundi. Em deslicencio a favor de la vertadera història, acudisc al rescat de la història, acudisc al rescat del present, abandó el meu títol a favor de: mai més musa, mai més sol ells generació del 27. I em plante: mai més ens robareu clandestinament l’any, atorgant-nos març perquè parlem de “el nostre” com si fóra solament nostre, com si poguera contenir-se tot en treintaiún dies. Mai més “estava boja”, mai més art de dones en un racó al marge, enfront d’exposicions majúscules de l’art integrades per sol homes,
Mai més tornar a matricular-me en Belles arts i dir: ser dona, ser artista, ser omesa. Mai més no veure en gran el nom de Maria Mercè Marçal o el d’Ana Mendieta o el de Francesca Woodman o el de Maruja Mallo. Mai més generacions de dones omeses.
Em deslicencio a favor de totes les dones possibles. A favor del cent per cent. A favor de l’altre món, és a dir, del món omès.
I amb ironia propose: què tal un març atorgat als homes per a parlar de “el que fan” mentre un món d’onze mesos dedicat a la universalitat total i a l’hegemonia imperant, però, en una ironia de la destinació, dirigida i integrada per dones?
No veritat? Rídiculo?
Renuncie perquè el vuit de març, tombat en lemniscata, siga per fi un infinit de dones que no necessiten reclamar sinó que succeïsquen, estiguen edificant gerundi: gerundi, gerundi decisiu.
Teresa Juan
1 de març de 2018