El mes de febrer és el mes d’aniversari de la Universitat Popular de València. El 8 de febrer de 1903 es va inaugurar, per iniciativa de Vicente Blasco Ibáñez, la primera Universitat Popular de la nostra ciutat, i una de les primeres d’Espanya. La UP cumpleix doncs 114 anys i ho celebra amb un programa d’activitats al voltant del pensament crític, un concepte que forma part dels objectius fundacionals d’esta institució i que ha recuperat la seua vigència com un dels eixos principals de treball d’este projecte municipal.
Per aprofundir en la importància de fomentar el pensament crític per a impulsar una ciutadania activa, la UP ha preparat un programa d’actes que ens permetrà conéixer millor el paper del pensament crític de les dones en la transformació social. Així, sota el lema “Elles pensen. Idees que transformen en món” al llarg del mes de febrer es celebrarà dos conferències i una conferència-debat, la projecció d’una entrevista-documental i l’edició d’un quadernet amb les conferències dels actes d’aniversari de 2016.
PROGRAMA D’ACTIVITATS:
DIMARTS 21 FEBRER 2017
LA NAU. PARANIMF. CARRER DE LA UNIVERSITAT, 2. VALÈNCIA
19.00 HORES
PRESENTACIÓ DEL NÚM. 1 DELS QUADERNS DE LA UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA
CONFERÈNCIES DE SEGLE A SEGLE: “LA IMPOSSIBLE NEUTRALITAT DE LA CIÈNCIA”. A càrrec de Gumersindo de Azcárate (1903) i M. Ángeles Durán (2016).
CONFERÈNCIA
LA CRÍTICA DE LA UNIVERSITAT POPULAR
LLUM SANFELIU GIMENO – PROFESSORA TITULAR D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ I FEMINISTA – FA LA RÈPLICA A LA CONFERÈNCIA de 1903 D’ANSELMO ARENAS – CATEDRÀTIC DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA –
PROJECCIÓ DE L’ENTREVISTA-DOCUMENTAL: “ALEJANDRA SOLER I LA UNIVERSITAT POPULAR DE LA REPÚBLICA”, una entrevista de Anna Gimeno i producció de la UP de València.
DIJOUS 23 FEBRER 2017
MUVIM. CARRER DE QUEVEDO, 10. VALÈNCIA
19.00 HORES
CONFERÈNCIA
LES DONES FEM HISTÒRIA CAP A LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT
ISABEL MORANT DEUSA – CATEDRÀTICA D’HISTÒRIA MODERNA I FEMINISTA
DIMARTS 28
PALAU DE CERVELLÓ. PLAÇA DE TETUAN, 3. VALÈNCIA
19.00 HORES
CONFERÈNCIA-DEBAT
LA MARXA DE LES DONES. ACTUALITAT I MEMÒRIA DEL FEMINISME
Amb CONCEPCIÓN GISBERT JORDÀ – ADVOCADA I FEMINISTA i CRISTINA PÉREZ PÉREZ – ESPECIALISTA EN GÈNERE I POLÍTIQUES D’IGUALTAT I FEMINISTA
Modera: ISABEL MORANT DEUSA – CATEDRÀTICA D’HISTÒRIA MODERNA I FEMINISTA
La felicitat, segons Spinoza
Encetem el cicle FILOSOFIA PER A PROFANES. El cicle és d’entrada lliure i es pot seguir complet o assistir sols a la última sessió -entrada lliure fins a completar aforo-, que tindrà lloc el 8 de febrer a les 19 hores a la biblioteca de La Rambleta.
Fiosofia per a profanes consisteix en un cicle de quatre sessions curtes de treball a l’aula, que es celebren a la UP de Sant Marcel·lí, en les que s’escolta quatre converses radiofòniques (RNE) de 10 minuts amb la professora Maite Larrauri sobre el llibre LA FELICITAT, segons Spinoza -Tàndem edicions i Los libros de Fronterad- del que és autora. A cada sessió s’escolta una entrevista, que ve a tractar una de les quatre parts en què ha dividit el llibre, i es prepara preguntes i dubtes sobre el contingut escoltat. En finalitzar les quatre sessions preparatòries, es celebrarà la sessió de cloenda, el 8 de febrer a les 19 hores, a la biblioteca de La Rambleta, amb Maite Larrauri, per participar en un debat en el que la professora de filosofía i autora de la col·lecció Filosofía per a profans, respondrà a les preguntes i dubtes de les persones participants.
Les sessions de treball previ es desenvoluparan al centre UP de Sant Marcel·lí, a les diferents aules, els dies:
SESSIÓ 1: 23 i 24 de gener de 2017.
SESSIÓ 2: 25 i 26 de gener de 2017.
SESSIÓ 3: 30 i 31 de gener de 2017.
SESSIÓ 4: 1 i 2 de febrer de 2017.
Cada sessió preparatòria es celebrarà dos dies.
El cicle forma part del projecte de centre de la UP Sant Marcel·lí, que enguany té com a eix central LA FELICITAT, un concepte que està treballant-se a totes les aules de forma transversal.
MATERIALS PER AL CICLE: https://filosofiaparaprofanos.com/
DESCÀRREGA DELS AUDIOS DE LES ENTREVISTES SOBRE “LA FELICIDAD, según Spinoza”: https://filosofiaparaprofanos.com/2016/12/01/los-cuatro-programas-de-radio-sobre-la-felicidad-segun-spinoza/
La memòria de les dones: ferramenta de transformació social
Aquest projecte reuneix els arxius audiovisuals de 16 entrevistes en profunditat a dones de dierents edats, totes participants de tres centres de la Universitat Popular de València, en les que parlen durant més de 20 hores, de diferents temàtiques que els afectat al llarg de la vida: vida laboral, relacions personals, revolucions, transgressions, sexe, maternitat, educació, la transició, la democràcia,.. Tot queda recollit i accessible a traves de la web universitatpopular.com o l’entrada directa de igualtatimemoria.universitatpopular.com
Arxiu d’Igualtat i Memòria: “Obrir portes, encendre cors”
La Universitat Popular de València presentarà, el pròxim dimecres 14 de desembre, en el Centre del Carme, el projecte “Obrir portes, encendre cors. Arxiu d’Igualtat i memòria”, una iniciativa impulsada per la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de València i la Federació Espanyola d’Universitats Populars –FEUP- a càrrec de la casella de l’IRPF del 2015 per a fins socials.
“El tresor de la Universitat Popular són les seus participants, dones de diferents generacions, amb una trajectòria vital d’una riquesa personal i social sovint infravalorada, que calia rescatar i fer valdre, perquè és la memòria oral de la nostra ciutat i de les seues dones, part de la història social de la València del segle XX i principis del XXI, des de la perspectiva de les més invisibles, les seues dones” explica la regidora d’Igualtat, Isabel Lozano.
El projecte, assenyala Lozano, “té com a resultat un tesaurus d’accés públic que recull, en format de vídeo i transcripcions, la memòria oral d’un grup de dones, participants de la Universitat Popular, que han sigut entrevistades i el seu relat enregistrat en vídeo i indexat per a facilitar la consulta per blocs temàtics”.
La paraula tesaurus, diu Lozano, “significa tresor, i no és casual que la paraula de les dones de la Universitat Popular, el relat de la seua història, mai escrita, es recopile en un tesaurus que té com objecte recuperar la seua veu i visibilitzar el que elles tenen a dir sobre la seua història que és la nostra”.
El tesaurus, accessible online al públic a partir de la data de presentació, és de fàcil consulta i permet veure i escoltar les 16 dones, de diferents generacions, entrevistades raonant sobre la València del segle XX i XXI, amb la igualtat i la salut integral de les dones com a eix vehicular, de forma que es pot fer un recorregut per les formes de vida, normes socials, estratègies de supervivència, concepcions socials sobre la maternitat i la criança, la reproducció, l’aprenentatge, el mercat i les condicions laborals, les relacions socials, la salut, la mort, els costums, els canvis, entre altres.
Amb aquest projecte, que naix amb vocació de continuïtat, hem volgut “contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva de les dones i la creació d’un arxiu semàntic en matèria d’igualtat com a ferramenta per a la formació i transformació de les dones des d’una perspectiva de gènere. L’arxiu d’Igualtat i memòria té tres pilars: escoltar per a comprendre, conservar per a no oblidar i difondre per a créixer.
L’arxiu d’Igualtat i memòria estarà accessible a través de la pàgina www.universitatpopular.com
La UP participa en “El rapte d’Europa”
La Universitat Popular de València s’embarca en un nou projecte. Aquesta mateixa setmana hem començat la nostra participació en la creació escènica col·lectiva “El rapte d’Europa”, dirigida pel ballarí i coreògraf Jesús Rubio Gamo. Es tracta d’un projecte artístic itinerant, una “festa de la memòria” com la defineix el director, per fer valdre la memòria col·lectiva d’Europa, una memòria emocional, a peu de carrer, d’allò del que no queda constància formal. No es tracta d’una memòria històrica sinó d’una memòria subjectiu-col·lectiva, com explica, una recopilació de vivències, emocions, records de persones de diferents punts d’Europa, amb els quals Rubio compon una creació artística. Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de la Casa Encendida, El Centre d’Art 2 de Maig de Madrid i ara la Universitat Popular de València.
A la Universitat Popular el treball de dinamització de teixit social és permanent. Amb aquest projecte seguim teixint a través de la trobada amb altres persones i l’intercanvi de records i anècdotes. “El meu objectiu és viatjar per diferents llocs, coneixent a persones anònimes que vulguin compartir els seus records i expectatives individuals, les seves petites històries. Vull que junts teixim una sort de memòria col·lectiva i nostàlgica que s’erigeixi com a monument a totes les cançons, somnis i utopies que va produir la nostra mediocritat europea. Un monument a tots els nostres desenganys i a la bellesa del nostre fracàs”, assenyala Rubio.
Per a aquesta aventura hem comptat amb la col·laboració d’Espai Inestable i participants dels centres de Rovella i Morvedre de la Universitat Popular. En la primera sessió preparatòria cada participant ha explicat alguns dels seus records sobre la seva pròpia història ancorada a la ciutat de València, una memòria no escrita que es revela i es comparteix.
La creació escènica s’oferirà al públic en una sola sessió la vesprada del 24 de novembre a les 20:00 hores i en sessió per a la Universitat Popular el 23 de novembre a les 10:30 hores, en Espai Inestable.
PRIMERA SESSIÓ D'”EL RAPTE D’EUROPA” EN ESPAI INESTABLE AMB LA UNIVERSITAT POPULAR DE VALÈNCIA:
La UP ha realitzat més de 1500 activitats culturals amb el programa CULTURUP este curs
El curs 2015/2016 la Universitat Popular ha realitzat més de 1.500 activitats programades a través de Culturup i ha gestionat més de 54.000 assistències a les diferents propostes culturals. En este curs s’ha organitzat l’asistència de més de 400 persones a projeccions de documentals doblats i 900 assistències a projeccions de documentals en V.O. Pel que fa al teatre, s’han gestionat 6000 assistències a representacions teatrals i respecte al cinema la UP ha promogut més de 7000 assistències a projeccions cinematogràfiques en la ciutat, de les quals 2000 han sigut específicament per al cicle de cinema espanyol.
A més de l’oferta formativa en les aules, al llarg del curs la Universitat Popular desenvolupa el programa CULTURUP, una programació d’actes educatiu-culturals per a les persones inscrites en els diferents centres UP.
Mitjançant CULTURUP, la Universitat Popular de València ofereix als seus i les seues participants un servei de gestió cultural que facilita l’accés als recursos culturals de la ciutat i de les diferents comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana.
Des d’aquest servei es gestiona l’assistència dels grups a tot tipus d’activitats culturals: xarrades, visites a museus, municipis o enclavaments d’interès històric, natural o artístic, recorreguts de senderisme, recorreguts històrics, concerts, representacions de teatre, cinema, òpera, conferències, exposicions, recitals, recorreguts guiats, … entre altres.
El Palau d’Aiora acollirà el pròxim curs el centre UP d’Algirós
Al llarg del pròxim curs el palau d’Aiora acollirà la seu del centre de la Universitat Popular d’Algirós, que actualment ocupa una planta baixa al mateix carrer Músic Ginés. La regidoria d’Igualtat i polítiques Inclusives, de qui depén la Universitat Popular, ha destinat una dotació de 288.000 euros com a inversió per a la rehabilitació ja en marxa. L’edifici, que consta de tres plates i un mirador, comptarà amb espais amplis i lluminosos, amb sales adaptades per a realitzar diferents tipus d’activitats com classes de ioga o ball, i espais grans per al taller de plàstica i sales per a cursos d’idiomes, informàtica o Cultura General, entre altres.
La regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives i presidenta de la Universitat Popular, Isabel Lozano, ha indicat que l’Ajuntament fa una aposta ferma per la Universitat Popular i dona resposta a la necessitat d’obrir al barri d’Aiora, al districte de Camins al Grau, un centre de la Universitat Popular de València sol·licitat pels veïns i Veïnes des de fa molts anys, en un espai adequat a les necessitats. Per fi es veu atesa una de les reivindicacions més repetides per l’Associació de Veïns Marítim-Aiora”. Lozano ha explicat que “amb aquesta actuació la regidoria “dota i consolida d’ús públic un edifici molt especial i valuós, tant per al barri d’Aiora com per a la ciutat” El palau, d’estil modernista i que data de 1900, “és un espai d’excepció per a la dinamització social i cultural de València”, segons Lozano.
El palau i el seu jardí es va alçar com a vila d’esbarjo entre 1899 i 1900 per a José Ayora per l’arquitecte Pelegrín Mustieles. És un edifici declarat BIC, de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i amb una torre en la part central coberta per una cúpula amb teula dorada i claraboia central de ferro i vidre. El jardí conserva part de la vegetació original.
L’hort escolar intergeneracional dona una excel·lent collita pedagògica
La Universitat Popular de València està desenvolupant un projecte d’hort escolar intergeneracional que s’ha convertit en una plataforma d’aprenentatge per a consolidar un grup d’horta estable amb cultius permanents, entre altres a l’horta de La Torre. El projecte va començar a partir d’una col·laboració amb l’IES Jordi de Sant Jordi, arran de les comunitats d’aprenentatge de les que forma part este Institut i el IES Font de Sant Lluís.
“Mirades 15×15” en el Centre del Carme fins el 3 de juliol
L’exposició col·lectiva “Mirades 15×15” estarà oberta en el claustre gòtic del Centre del Carme de València del 16 de juny al 3 juliol. El mosaic està compost per més de 3000 tauletes de 15×15 cm. El detall d’un edifici històric, la perspectiva des de la finestra d’un bus, un graffiti que reivindica una rehabilitació oblidada, una bici que roda pel carrer, són alguns dels detalls que conformen el mosaic i la mirada plural sobre València, que han creat al voltant de 1000 participants de la Universitat Popular, des de 20 barris i centres diferents. Un projecte col·lectiu impulsat pels formadors i formadores de Pintura i Dibuix, professionals de les Belles Arts, que han sabut sumar pedagogia, art i participació social.
La UP commemora en Mauthausen la memòria de les dones deportades a camps de concentració nazis
La Universitat Popular de València ha format part de l’expedició espanyola als camps de concentració i extermini de Mauthausen i Gusen amb motiu del 71 aniversari de l’alliberament d’aquest camp. La participació de la UP s’ha centrat especialment a donar visibilitat a les dones deportades, sovint silenciades i grans absents dels llibres i documents que donen compte de la història.
El grup que ha viatjat a Àustria en representació de la Universitat Popular, amb motiu d’esta commemoració, ha estat format per participants de l’activitat de Cultura General del centre UP Rovella. Una d’elles és Amparo Montagud, el pare de la qual va estar internat als camps de Argelés-sur-Mer i Gurs i va formar part del Maquis de Médoc francés.
Durant 4 dies, el grup d’alumnes de la UP ha assistit i participat activament en l’acte de commemoració del 71 aniversari, amb diferents accions preparades durant els mesos anteriors al viatge. Com membres de l’expedició espanyola, el grup d’Universitat Popular de València va confeccionar la pancarta commemorativa i identificativa del grup valencià, amb un dibuix d’Amparo Fernández, participant de la UP.
En l’estació de ferrocarril de Mauthausen, on arribaven els trens de l’horror amb les persones deportades, Fernández va llegir dos poemes propis -¿Qué soy? i La Nada-, en els que va tractar de reflectir els sentiments de les víctimes en arribar als camps i de les famílies que desconeixien el destí dels sers estimats i esperaven la seua tornada. A l’acte varen assistir l’alcalde de Mauthausen i el regidor de Cultura de la localitat i es va fer una entrega floral en memòria de les víctimes.
Recuperació de la memòria de les dones deportades
L’acte central de la participació de la UP es va celebrar a un dels barracons del camp de Mauthausen, on l’expedició va llegir un text d’homenatge a les dones, de totes les nacionalitats, recloïes als camps d’extermini com a preses polítiques, per a visibilitzar el paper actiu que aquestes tingueren en la defensa dels drets humans i de les llibertats. En este acte, les integrants de la Universitat Popular cantaren l’himne de “Mujeres Libres” escrit el 1937 per Lucía Sánchez Saornil, explicitant l’exemple d’una organització com “Mujeres Libres”, integrada exclusivament per dones, que en l’any 1936 i sense pràcticament mitjans va aconseguir tenir més de 20.000 associades. Un exemple de la lluita de les dones contra totes les dificultats, també les plantejades pels seus propis companys de partit, que les espentaren a crear una organització de dones només per a dones. La participant de la UP Amparo Fernandez va llegir a més dos poemes propis, un titulat “Mujeres” en l’acte central, en homenatge a la lluita de les dones i un altre amb el títol “El Horror” a l’encontre de la delegació espanyola, un grup de 60 persones de diferents comunitats autònomes amb el Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, on es va intercanviar experiències sobre la investigació en memòria històrica.
Transferència de coneixement entre generacions
Una de les activitats més enriquidores de la visita commemorativa va ser l’encontre de joves estudiants amb familiars de persones deportades, entre les quals es trobava la participant de la UP Amparo Montagud. Centenars de preguntes i respostes per a una magnífica ocasió de transferència de coneixement i memòria a les següents generacions, que es va prolongar fins a la matinada.
Al conjunt d’actes d’aniversari han assistit més de 12000 persones, entre elles representants dels governs de tota Europa. La representació oficial espanyola ha estat integrada pel secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Ignacio Ybáñez i l’ambaixador espanyol a Austria. La comitiva valenciana ha estat formada per membres de l’AMICAL de Mauthausen, participants del centre Rovella de la Universitat Popular i la responsable del mateix, Eva Such; estudiants i professorat dels instituts de Malilla -València- i del Luís Simarro de Xàtiva.
Un projecte d’aprenentatge i recuperació de la memòria
El viatge a Mauthausen i Gusen, del 13 al 16 de maig, ha sigut només el colofó d’un projecte desenvolupat al llarg de mesos per a preparar-lo. Les participants de la UP de Rovella han viatjat convidades per l’AMICAL i amb càrrec als pressupostos d’aquesta organització, a partir de la seua participació en les jornades de memòria històrica celebrades en la biblioteca municipal Martí i Gadea del barri.
Per a preparar la seua participació en la commemoració, les participants han aprofundit en el coneixement del paper de les dones espanyoles republicanes deportades als camps nazis, i la seua lluita activa en defensa de les llibertats i els drets humans i contra el feixisme, en la resistència, en la rereguarda, així com la seua condició de preses polítiques per la seua intervenció en la lluita antifeixista des del maqui francés. Durant diversos mesos han realitzat lectures, visionat documentals i participat en conferències i xarrades amb el mateix objectiu d’aprenentatge. En el procés de preparació de l’homenatge a les víctimes en els camps de Mauthausen i Gusen, el grup de UP Rovella ha compartit a més amb l’alumnat de l’IES Malilla el seu aprenentatge. En aquest institut valencià es va celebrar un acte d’intercanvi de coneixement on cada grup va donar lectura als seus treballs i on la UP va destacar per visibilitzar el paper de les dones i transmetre a les noves generacions la memòria de les oblidades.
El projecte, impulsat per l’Amical, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, l’Institut Luís Simarro de Xàtiva, l’Ajuntament de Xàtiva i el IES Malilla de València, a més de la Universitat Popular de València.